Les
TIC ens dónen l'oportunitat de canviar la realitat docent. Són eines
amb un gran potencial que s'ajusten a la demanda dels nostres alumnes.
Mitjançant aquestes, podem accedir a Internet, i per tant, a una
quantitat d'informació inimaginable, així com a aplicacions
específicament educatives.
No
obstant, no tot val. La qüestió és utilitzar-les, però utilitzar-les
bé. Per això, es necessita professorat format en la matèria, que sàpia
les aplicacions que pot donar-li als diferents aparells. La tecnología,
no és per sí mateixa innovació; la innovació la fem nosaltres amb
metodologies innovadores i originals, que motiven als nostres alumnes i
que els faiguen digitalment competents. Per això, com hem pogut vore al
vídeo de "Tecnologia e Metodologia", no val seguir la mateixa dinàmica
de classe magistral però amb una tablet o amb una pissarra digital. És inútil.
Des del meu punt de vista, l'ús de les TIC a l'escola/institut compta amb els següents avantatges:
-Ens permet tenir accés a molta i molt variada informació.
-Permet als alumnes conéixer les fonts d'informació, així com tenir la capacitat de contrastar la seva veracitat i/o validesa.
-Augmenta la motivació dels alumnes.
-Fomenta el treball cooperatiu.
-Ensenya als alumnes a ser autosuficients.
No obstant, hi ha uns riscos que hem d'assumir:
-S'ha de saber en quin moment emprar-les, per evitar que els alumnes les empren com a una eina que les distrau de la classe.
-Es
necessita professorat especialitzat en aquesta matèria. Fins i tot en
alguns casos, ens trobem amb alumnes que en saben més que els propis
professors (quant a l'utilització dels aparells).
-No tots els centres disposen dels recursos econòmics suficients per adquirir aquest material.
-No
es pot obligar a un alumne a fer una tasca a casa que requerisca de
l'ús de les TIC si no té els mitjans necessaris per dur-la a terme. En
aquest aspecte podríem dir que les TIC podríen discriminar a cert tipus
d'alumnat.
-Requereix un canvi de metodologia.
