La
temàtica d'aquesta unitat gira entorn a les TIC. Bé, com a docents és
un aspecte que no podem obviar, en la meva opinió. Des de fa uns anys
l'ús de les noves tecnologíes s'ha massificat, fins al punt que ja no
sols es tracta d'una eina d'oci, sino que també l'hem introduit en la
nostra vida professional. Les generacions
d'alumnes estan en continu canvi, pel que nosaltres també hem de
canviar la nostra manera d'ensenyar, per tal de satisfer les seves
necessitats. No podem continuar amb la mateixa metodología amb què
s'impartía classe quan els nostres pares eren petits.
Les
TIC ens dónen l'oportunitat de canviar la realitat docent. Són eines
amb un gran potencial que s'ajusten a la demanda dels nostres alumnes.
Mitjançant aquestes, podem accedir a Internet, i per tant, a una
quantitat d'informació inimaginable, així com a aplicacions
específicament educatives.
No
obstant, no tot val. La qüestió és utilitzar-les, però utilitzar-les
bé. Per això, es necessita professorat format en la matèria, que sàpia
les aplicacions que pot donar-li als diferents aparells. La tecnología,
no és per sí mateixa innovació; la innovació la fem nosaltres amb
metodologies innovadores i originals, que motiven als nostres alumnes i
que els faiguen digitalment competents. Per això, com hem pogut vore al
vídeo de "Tecnologia e Metodologia", no val seguir la mateixa dinàmica
de classe magistral però amb una tablet o amb una pissarra digital. És inútil.
Des del meu punt de vista, l'ús de les TIC a l'escola/institut compta amb els següents avantatges:
-Ens permet tenir accés a molta i molt variada informació.
-Permet als alumnes conéixer les fonts d'informació, així com tenir la capacitat de contrastar la seva veracitat i/o validesa.
-Augmenta la motivació dels alumnes.
-Fomenta el treball cooperatiu.
-Ensenya als alumnes a ser autosuficients.
No obstant, hi ha uns riscos que hem d'assumir:
-S'ha de saber en quin moment emprar-les, per evitar que els alumnes les empren com a una eina que les distrau de la classe.
-Es
necessita professorat especialitzat en aquesta matèria. Fins i tot en
alguns casos, ens trobem amb alumnes que en saben més que els propis
professors (quant a l'utilització dels aparells).
-No tots els centres disposen dels recursos econòmics suficients per adquirir aquest material.
-No
es pot obligar a un alumne a fer una tasca a casa que requerisca de
l'ús de les TIC si no té els mitjans necessaris per dur-la a terme. En
aquest aspecte podríem dir que les TIC podríen discriminar a cert tipus
d'alumnat.
-Requereix un canvi de metodologia.
Per
concluir m'agradaria incloure una petita reflexió sobre la realita t
educativa en la què vivim. Jo particularment, em mostro totalment a
favor de l'ús de les TIC a les aules. Per desgracia, considero que per a
qua això es puga dur a terme és necessari que la escola canvie. I
encara que pareix que en alguns llocs com Catalunya s'està fent un
intent per modernitzar la institució educativa, en la gran majoria
d'Espanya seguim ensenyant com es feia fa cinquanta anys. És un model
obsolet d'educació que aborreix als joves i que no els motiva en
absolut, i que a més a més no els capacita per a ser autorreflexius, ni
crítics, ni tampoc autosuficients.
De la mateixa manera que en el tema anterior, la nostra tasca per a
aquesta unitat ha sigut la de navegar per Internet per conéixer i trobar
recursos interessants per construir processos
d'ensenyament-aprenentatge significatius. Ja hem comentat en les
anteriors entrades el gran potencial i utilitat que té Internet, i sense
dubte, els recursos dels què anem a parlar en aquest post no queden exempts d'aquesta.
Bé, en primer lloc parlarem de les WebQuest i de les caceres del tresor, els recursos que a mi més m'agraden.
En termes generals són el mateix: activitats que tenen com a finalitat
que l'alumne investigue i transforme informació cercada a Internet,
seguint una sèrie de passos indicats pel professor mitjançant una
metodologia d'aprenentatge guiat i treball cooperatiu. En definitiva, es
tracta de que els alumnes, organitzats en grups, investiguen,
transformen i construisquen informació.
És molt fàcil crear una WebQuest o una Cacera del Tresor: a Internet hi ha una gran varietat d'aplicacions web, com ara Aula21,
que ofereixen la possibilitat de crear tant una com l'altra. Des del
meu punt de vista, quan he utilitzat aquesta web m'ha sigut de molta
utilitat i molt senzilla d'emprar.
Com deiem, són recursos molt semblants. La Cacera del Tresor és una mica
més senzilla i tradicionalment s'ha utilitzat més per a l'educació
primaria. No obstant, opino que també es pot traure molta utilitat en
l'ensenyament d'ESO. Potser per a Batxillerat ja es quede una mica
escassa.
Les diferències entre ambdues són les següents:
-Estructura. Mentre que una WebQuest sol ser més extensa
(Introducció, tasca, procés, avaluació, conclusió i orientaciones
didàctiques), una Cacera del Tresor sol tenir una estructura més reduïda
(Introducció, preguntes, pregunta final, recursos i avaluació).
-Tasques. Mentre que en la WebQuest es pretén que els alumnes
elaboren una tasca final (com ara l'elaboració d'un diari, un vídeo...)
l'objectiu de la Cacera és que aquestos siguen capaços de respondre a la
"gran pregunta", que la raonen en grups i que es posen d'acord en la
resposta.
-Presentació de la informació. En la Cacera trobarem les URL
concretes d'on els alumnes han d'extraure les respostres. D'altra banda,
això no té perquè ser així en les WebQuest; les URL poden aparéixer
especificades o no.
Són recursos que, per suposat, requereixen d'una preparació prèvia pel
professor i d'un major esforç, però són molt enriquidores per a que els
nostres alumnes adquirisquen un aprenentatge significatiu, així com la
competència digital.
En segon lloc, anem a parlar dels Blogs. Aquests són portals
informàtics de temàtica triada pel seu autor, que serveixen com a diari
personal. L'autor del mateix pot introduir dades, notícies, compartir
continguts multimèdia.. A més a més, i a diferència de les viquis (de
les quals parlem a continuació) permeten que l'autor i el lector es
comuniquen i compartisquen coneixements i opinions. Com podem utilitzar
el blog com a recurs educatiu? De moltes maneres. De fet, és un dels
recursos més emprats pels docents (almenys, els que jo he tingut). Ens
poden servir com a llocs on penjar els continguts d'una unitat, així com
per a crear una comunitat d'aprenentatge, i el que és més important per
a mi: per fer reflexionar als alumnes. Hi ha tants blogs com temàtiques
puguem imaginar. No obstant, us adjunto un parell que m'han paregut
bastant complets i interessants:
I per últim, parlarem de les Viquis. Són webs de caràcter
col·laboratiu, creades per un administrador però tothom pot afegir o
llevar la informació que cregue adient. La seva potencialitat recau en
la rapidesa i accessibilitat de la informació; no obstant, cal tindre
cura i saber triar aquella informació que és correcta, ja que al estar
en mans de tanta gent, de vegades pot no ser vàlida.
El seu ús té molts d'advantatges, com ara el de recopilar informació,
fomentar els treballs en grup, treballar les TIC, etc. Com tots sabem, viquipèdia és una de les més famoses, però també n'existeixen unes altre com ara wikiart o wikiteka.
He d'admetre que la tasca plantejada per a aquesta setmana ha sigut molt
i molt entretinguda: hem hagut de navegar per la web amb l'objectiu de
trobar webs i blogs sobre educació que resulten del nostre interés. A
partir dels enllaços proporcionats pels professors, he cercat moltes webs a Internet, per tal de trobar tres webs interessants que recomanar
als meus professors i companys del curs de Capacitació.
Bé, he de dir que encara que no sabía si triar la meva especialitat o bé
educació en general, finalment m'he decantat per la història, la
geografía, la història de l'art i les ciències socials. M'ha sorprés la
quantitat de blogs sobre el tema, la majoria d'ells creats per
professors d'institut. Aquí entra en escena el què es comentava al
apartat teòric del tema 4: encara que he trobat molts resultats, no tots
eren d'una qualitat acceptable. Per això, hem de saber bé com
seleccionar la informació, i ensenyar als nostres alumnes a que tinguen
també la capacitar suficient per fer-ho.
No tot val. Hem de saber, en aquest món d'hiperabundància informativa,
què ens pot servir i què no. Què és veritat i què no ho es. Internet és una eina
potentíssima que pot ajudar-nos força a millorar la manera en què
ensenyem, però per a que això passe hem de saber utilitzar-la.
Per això, us recomano un blog que he trobat força interessant. S'anomena Historiata, i està creat per un jove professor d'història i geografia de Xàtiva. És una web orientada a alumes i professors que conté
materials i recursos educatius (aplicacions, diccionaris, vídeos,
documentals, mapes, articles, apunts...) relacionats amb les
assignatures de Ciències Socials (1r a 4t d'ESO) així com les
assignatures d'història i geografía de Batxillerat. Destaca pels
recursos que comparteix, des del meu punt de vista, són molt útils. Us
deixo que la valoreu per vosaltres mateixos!
Aquesta és l'última entrada de l'assignatura. Com és un final lliure
m'agradaria agrair al professorat per proporcionar-nos una gran guia de
recursos i noves idees metodològiques per a fer les nostres classes més
enriquidores i dinàmiques.
Des de fa un temps he començat a introduir
activitats TIC en classe, sent d'una gran acceptació per l'alumnat. El
més enriquidor ha estat el veure'm com a docent com un mediador
d'informació per als alumnes. M'acomiado amb el meu vídeo de l'últim
treball.
Bona tarda, En aquest tema hem abordat moltes coses de gran
importància per a formar-nos en metodologia TIC. En primer lloc, el tema obre la qüestió de com
m'agradaria com a docent, trobar disposats els recursos d'aula per a poder
utilitzar les TIC. Després de les exposició de les diverses modalitats
presentades m'agradaria trobar disponible una aula d'informàtica amb els
ordinadors en taules en forma de ferradura, ja que la meva supervisió i ajuda
en les activitats seria més profitosa.Al
mateix temps podria controlar en tot moment què estan fent els alumnes. Respecte a les experiències
d'aula estudiades la que més m'ha cridat l'atenció, a part de l'obra d'Albert
Casals, El món sobre rodes, és la dirigida per la Universitat Oberta de
Catalunya cridada Viquilletra. El projecte consta que els
alumnes, a partir de la lectura d'un llibre, creen vídeos , pòsters, àudios o
mitjans visuals per a aprofundir en el llibre. Jo afegiria la creació d'un
mini teatre a partir d'un fet històric en concret, a través de vídeo, ja que
completaria la competència digital i lingüística.
Finalment he fet el treball del tema set, que tracta de l'experiència
educativa a l'aula basada en les TIC. En el meu cas és una activitat amb
pissarra digital dividida en tres sessions i en grups de quatre
alumnes. Han d'exposar una reflexió sobre les conseqüències de la
primera guerra mundial utilitzant el programa voicetreath i basant-se en la següent imatge:
1. En aquest tema hem aprofundit sobre la
comunicació d'informació que nosaltres, com a professors, podem crear a través
de la Xarxa.
El primer punt que he estudiat és de les xarxes
socials. Són un instrument que posa en contacte a gent de tot el món, he vist
el vídeo Social Networking in Plain English i el diccionari de Xarxes socials
del Termcat. També els diferents tipus de xarxes segons jerarquia, plataforma o
associades a aplicacions.
En referència als avantatges i inconvenients
destaquen els perills més greus que són el cyber-bullying, grooming i sexting i
el paper que com a professors tenim per a educar als alumnes i que no es
produeixin aquestes situacions.
Les possibilitats educatives de les xarxas són
enormes, entre elles destaquen: la difusió i transmissió de coneixement de
forma conceptual o interdisciplinària (l'alumne aprèn a saber fer i coneixement
tecnològic), intercanviar experiències entre diferents centres i la
possibilitat de la formació permanent.
El segon punt tracta sobre el etiquetatge en la
Xarxa. Ho hem interioritzat i ho utilitzem per a compartir fotos, documents i
guardar coses interessants com a favorits.
L'últim punt parla de la tecnologia móvil. He
vist un vídeo d'usos d'apps mòbils per a aprendre idiomes. Aborda el debat de
si les apps són bones en classe o no. La resposta és sí sempre que hi hagi
qualitat i adequació pedagògica dels materials.
Com a conclusió, el tema planteja una reflexió:
encara que al principi pensem que no és bo utilitzar el mòbil a l'aula ens
mostren dues situacions en les quals la nostra resposta canviaria a si. Hem de
ser realistes i començar a fer projectes amb la Xarxa per a avançar-nos a
l'escola del futur.
Per a saber més del tema, en l'apartat Tasca hi
ha links amb més informació, el més interessant per a mi és Guia per xarxes
socials:
També en Tasca he llegit i compartit opinions
dels dos fòrums:
- Avantatges i inconvenients/perills
- Ús de xarxes socials
Comparteixo un vídeo que també he utilitzat en el fòrum però que em
sembla molt interessant per a l'ús de les TIC a l'aula:
La resta d'activitats que he realitzat es mostren
en els punts 2, 3 i 4, a continuació:
2. ¿Què és i per a qué serveix? Edmodo.
És una plataforma educativa que serveix per a
crear un espai virtual de comunicació amb el teu alumnat i altres professors.
Es poden compartir missatges, arxius i enllaços, un calendari de treball, així
com proposar tasques i activitats i gestionar-les. També hi ha pàgines privades
amb accés permès al personal registrat.
Existeixen tres tipus de perfils, i cadascun
d'ells pot utilitzar la xarxa de diferent forma. Aquests tres perfils són:
El professorat: és l'encarregat de crear els
grups i d'administrar-los. Pot pujar arxius, crear esdeveniments, dissenyar
treballs, posar qualificacions.
Alumnat: només pot unir-se als grups, sempre que
conegui el codi d'accés a aquest, i que pot descarregar-se arxius, consultar
els esdeveniments, lliurar els treballs una vegada finalitzats, veure les seves
qualificacions, enviar un arxiu al professor/a.
Parents: Els pares i mares de l'alumnat també
poden accedir. Per a això necessiten conèixer el codi per a parents que li
correspon al seu fill/a, i només podrà consultar l'activitat que realitza el
seu fill/a, les seues qualificacions, esdeveniments, etc. A més podrà posar-se
en contacte amb el professor/a a través d'aquesta plataforma.
A nivell pedagògic Edmodo s'usa per a enviar
treballs o tasques als alumnes, reforçar continguts de classe, enviar notes,
com a enllaços, fitxers, gestionar esdeveniments, compartir presentacions,
comunicació entre companys d'aula i compartir fitxes de tasques i adreces.
Adjunt un vídeo sobre Edmodo:
3. Ús de xarxa social amb alumnes: Facebook.
El professor crea un grup de Facebook dit Els
carrers de la meva ciutat. Els alumnes hauran de seguir el grup en primer lloc.
Després hauran d'etiquetar-se a un carrer de la ciutat, fer una foto del
cartell amb el nom i, després d'indagar sobre la seua història, publicar-lo.
Aquesta activitat s'avaluaria dins del tema del creixement de la ciutat dins de
la Industrialització i es realitzaria en grups de tres.
4. Reflexió personal sobre la tecnología móvil.
L'aprenentatge
ubicu està en els nostres dies. Estem envoltats de dispositius mòbils, cal
destacar que el 80% de joves del nostre país té accés a un mòbil o Tablet. En
el món de l'educació, l'aprenentatge mòbil conforma un grup d'espectaculars
expectatives per a aquest negoci del qual, òbviament, podem sortir beneficiats
tots els que ens dediquem a aquest camp. Tots hem d'aprofitar-nos dels
avantatges de poder usar tecnologia en el moment i lloc que vulguem però també cal
ensenyar quins són els usos negatius i
perills de la Xarxa usant un mòbil.
Amb
tal fi m'agradaria destacar el que considero una posada en valor després
d'haver reflexionat sobre això durant tot el tema:
•
Ampliar l'abast i l'equitat de l'educació. •
Facilitar l'aprenentatge personalitzat. •
Proporcionar feedback i avaluació immediats. •
Habilitar l'aprenentatge en qualsevol moment i en qualsevol lloc.
•
Assegurar un ús més productiu del temps que passem en classe (flipped
classroom). •
Donar suport a l'aprenentatge situat (realitat augmentada). •
Facilitar la continuïtat de l'experiència d'aprenentatge. •
Connectar l'aprenentatge formal i l'aprenentatge informal. •
Reduir la pertorbació de l'educació en casos de conflicte i desastres. •
Ajudar els aprenents amb discapacitats.
Durant aquest tema he estudiat els diferents recursos d'Internet que es poden trobar en català. En llegir el text Deu raons perquè els productes digitals parlin català , m'ha sorprès gratament que el català estigui tan ben posicionat en tota la xarxa. És un idioma important, dels més usats a Europa i dels més desenvolupats a Internet. D'altra banda i, sempre d'acord amb l'estructura de la unitat, he fet un treball sobre un concepte relacionat amb un tema de la meva especialitat, el concepte triat ha estat història. Ho he buscat en diferents diccionaris, copiat les seves diferents accepcions i fet un resum de les semblances i diferències oposades en cadascun. El diccionari més complet i més útil sota la meva opinió és Optimot ja que permet triar la millor opció segons el context que busquis. Des d'aquí podeu accedir als diccionaris que he utilitzat: http://dlc.iec.cat/ http://dcvb.iecat.net/ https://www.enciclopedia.cat/diccionaris/gran-diccionari-de-la-llengua-catalana#.UtA-TzeA2Um https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html http://www.termcat.cat/ A la següent tasca he treballat amb un altre concepte, la industrialització i una altra font, l'enciclopèdia. En aquest cas he fet un resum de l'informació trobada. https://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana
Finalment, he llegit un article que explica com hem d'usar la netiquetaen les relacions interpersonals a Internet. És molt útil perquè és un codi de bona conducta, des dels drets d'autor, normes lingüístiques o discursives en la comunicació, per a evitar conflictes a causa de la no presència física dels interlocutors. També explica les normes de cortesia adequades divididas en quatre principis: respectar la imatge de l'interlocutor, no violar l'espai dels altres usuaris, respectar el temps dels altres i adequar els enunciats al context.
